Conceptronic CM3PVR Uživatelský manuál Strana 37

  • Stažení
  • Přidat do mých příruček
  • Tisk
  • Strana
    / 75
  • Tabulka s obsahem
  • KNIHY
  • Hodnocené. / 5. Na základě hodnocení zákazníků
Zobrazit stránku 36
Instal·lem ara l’Ubuntu Alternate CLI (command line interface) 32bits.
Abans de començar hem de descarregar el SO, que podem trobar a http://
www.ubuntu.com/getubuntu/download. Aquí ens trobarem una senzilla pàgina de la qual
haurem de seleccionar unes opcions en concret per poder dur a terme aquesta instal·lació
mínima.
En el nostre cas el que ens interessa és la versió Desktop, de 32 bits (standard personal
computer) amb l’opció d’alternate desktop CD activada. Després d’assegurar-nos que totes
les opcions que ens interessen han estat marcades, només cladrà que seleccionem un
servidor que estigui a prop nostre (geogràficament parlant) per obtenir la màxima velocitat de
descàrrega i procedir a la descàrrega.
Un cop tinguem la imatge decarregada, la gravem a un CD i arrenquem l’ordinador (amb
el CD a la lectora) prement la tecla C (és l’encarregada d’indicar al Mac que utilitzi la unitat
òptica com a primera opció d’arrencada). Així que, passats uns moments, ja tindrem la
pantalla inicial d’Ubuntu carregada.
Un cop arribats a aquest punt, ens caldrà seleccionar l’idioma de la instal·lació, en
aquest cas anglès, per a un millor troubleshooting. Realment, val la pena instal·lar el SO en
anglès, perquè l’usuari no el veu i per al desenvolupador és molt millor, amb més
documentació i errors més descriptius.
Després de seleccionar la llengua, toca modificar el mapa de teclat a l’espanyol, ja que
per defecte hi ha seleccionat el mapa d’USA. Aquesta acció evita desegradables problemes
amb les tecles (realment, són molt molestos i fan parar boig).
A continuació abordem el pas més important de la instal·lació: hem de canviar el mode
normal al d’instal·lació mínima. Això es fa mitjançant la tecla F4, que obre el menú Modes, i
seleccionant l’opció Install command-line system. Tot seguit, i és essencial que es faci
immediatament després (si no, ignora el nou mode seleccionat i fa una instal·lació normal),
carreguem l’opció Install Ubuntu.
Un cop ens hem encarregat de canviar aquestes opcions, la instal·lació no varia gaire de
qualsevol distro que utilitzi debinst
3
Així que ens hem de limitar a seguir els passos que van
apareixent en pantalla, com la selecció de l’idioma (altre cop) i el país.
Després d’això l’instal·lador carregarà alguns mòduls necessaris per a continuar amb la
instal·lació, intentarà configurar la xarxa automàticament (sense èxit, ja que no tenim
l’ethernet connectada), ens preguntarà pel hostname (nom de la màquina a la xarxa) i ens
demanarà el nostre fus horari, per acabar amb un detector de hardware que carregarà tota la
resta de mòduls al kernel, que ens asseguren la màxima compatibilitat del nostre hardware
amb el SO.
Després d’aquests processos, força mecànics tots ells, ve el plat fort de la instal·lació: el
particionament del disc dur. Si ho hem fet tot fins ara, tindrem una mini partició FAT32
(EFI) d’uns pocs centenars de megabytes, una altra partició HFS+ on hi ha instal·lat MacOSX,
una partició EXT3 de l’Ubuntu 64bits i uns quants GB buits. És aquí on hem de crear una
nova partició EXT3, que ocuparà tot l’espai lliure, i establir aquesta nova partició perquè es
munti com a arrel del disc /. Per aclarir una mica tot aquest complicat assumpte de
particions, vegeu una imatge on es veu clar com queda tot:
37|' ' CREACIÓ'DUN'MEDIA'CENTER'AMB'SOFTWARE'LLIURE
3
Instal·lador basat en ncurses i menús, creat per Debian i introduït amb la versió 3.0 (Sarge) del SO.
Ubuntu el va utilitzar durant molt temps fins que Ubiquity, el nou instal·lador gràfic es va imposar.
Zobrazit stránku 36
1 2 ... 32 33 34 35 36 37 38 39 40 41 42 ... 74 75

Komentáře k této Příručce

Žádné komentáře